N' Antónia i en Fosc.

Hi havia una vegada una nina que nomia Antónia. N’Antónia era molt alegreada orpero també molt distreta.Tenia els cabells rossos i els ulls verds. Era molt presumida.Sempre portava una camiseta blau cel i uns pantalons vaquers.
Això era l’any 2004. Ella vivia en una casa enorme de quatre pisos, molt adornada.
Vivia amb el seu pare i la seva mare.
La casa tenia un pati enorme, amb un racó d’arena. En el pati hi vivien el seu ca i la seva moixa. El seu ca,Fosc un cocker de color negre, era molt bonic i juganer. Li agradaca molt jugar amb la pilota. La moixa , en canvi, era molt presumida, neta i carinyosa.
N’Antònia també tenia els seus amics , n’Andreu , que era tímid però bon al·lot i na Joana que era molt caparruda.

Un dia n’Aantónia se’n va anar a passetjar amb en Fosc.
Quan anaven per mig camí.n’Atónia i en Fosc varen veure un forat oscur.Peró antes de poder fer res el forat ja els havia xuclat.
Allà s’estava tot molt fosc i quan anaven a veure que era allò que els havia xuclat varen trobar un nin que els va dir:
-Hola! Em dic Joan i tu? -
-Jo Antònia i el meu gos Fosc- Va dir ella
-Que et passa?-Vadir en Joan.
-No sé com he entrat aquí i no sé com en sortiré. Et pareix poc?-Va contestar ella.
-Podem sercar la sortida junts et pareix bé?-Va demanar en Joan.
-I tu, quant de temps fa que has entrat?- Va demanar n’Antónia
-No ho sé, aquí dins no és de dia ni de nit.
-Venga va vens amb jo o no?-Va dir en Joan
-Que puc fer si no?-Va contestar n’Antónia
I junts van anar rectei varen veure un punt de llum en la oscuritat.
N’Antónia va dir:
-Que és alló?
- No t’ho he dit?
-No-va contestar n’Antónia.
-Aquí pasen continuament llums d’aquestes.
-Ique són?-Va demenar ella.
-No ho se
-Suposo que son estrelles, peró no ho sé.
Després varen veure que una llum va caure en la oscuritat.
En Joan va dir:
-Mira, aquella llum està caigent!
-Venga, corr, anem a veure que és!
-Bè, ara venc.-va contestar n’Antónia.
N’Antónia es va pujar els calçons i es va asegurar de que tenia els cordons fermats, i va dir:
-Ara venc Joan!-va cridar ella.
N’Antónia va correr fins que va arribaramb en Joan. En Joan va dir:
-Mira-
Observaben una especie de nau especial.

Allò era la sortida del forat oscur!
N’Antónia es va acostar i va dir:
-Ancantada d’averte conegut-
-Igualment-va dir en Joan.
I així va ser com n’Antónia, en Joan i en Fosc van sortir del forat oscur.